L’aigua no és neutra. Està impregnada de política. Manté la vida i administra la mort. Crea paper i esborra records. Encara que sovint es percep com un element que dona vida, també pot associar-se a la destrucció, el control i la transformació. “Plou sobre paper mullat” presenta una col·lecció de trenta publicacions i dos vídeos que exploren la naturalesa polifacètica de l’aigua a través de la ironia i la resistència. És una crida a les armes per a un art que no sols es veu, sinó que també se sent; no sols s’observa, sinó que s’experimenta.
Per a les artistes convidades i les seves obres, la mar és profunda, onírica, però també inquietant. Els rius són màquines de la memòria, llocs de dol, de treball, de desaparició. Tolls d’aigua, estanys salats i pous dessecats. La humitat com a símbol de la decadència, però també d’una força política i emocional que adopta la forma de fluids corporals «impurs»: llàgrimes, suor, sang i orina. Una pluja boirosa que es nega a permetre que la imatge s’eixugui i es torni estable, o fins i tot controlable.