Conesa

Nuclis de població: Conesa. (Font: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Conesa és un municipi situat al nord de la Conca de Barberà. El nucli antic fou declarat bé cultural d’interès nacional el 2011. La vila medieval de Conesa ve definida per un clos, delimitat perfectament per una muralla defensiva amb dos portals. L’estructura urbana és un exemple de model circular, tot seguint les corbes de nivell, amb el castell a la zona més alta i central. L’estructura viària compren un sol carrer, que va des de darrera del castell fins a la plaça de la vila, i tres carrerons transversals i tres sense sortida o atzucac.

També destaca el nucli deshabitat de Sabella de l'Abadiat, amb l'església de Sant Pere, un edifici romànic de finals del s. XII situat dalt un petit turó. Fou declarada monument històric-artístic el 1977. En el seu interior es conserva una imatge gòtica de sant Pere (s. XIV) policromada, de grandària natural i de notable perfecció artística.

El municipi de Conesa és format a la part oest per les elevacions de la Cogulla i el Pla de Maria, ramificacions de la serralada del Tallat i Forès, i a la part nord hi ha la serralada de Cantallops. És drenat pel riu de Conesa, afluent del riu Corb, que es nodreix de diversos barrancs. Malgrat això, al terme no hi ha aigua abundant.

L'agricultura és la principal activitat de la població i els conreus per excel·lència són el blat i l'ordi, i també els ametllers. A causa de l'abundància de pasturatges sempre hi ha hagut ramats de bestiar de llana i de cabrum, que constitueixen una bona font de riquesa.