Vallclara

Nuclis de població: Vallclara. (Font: Nomenclator oficial de la Generalitat de Catalunya)

Vallclara, municipi de la Conca de Barberà, està situat a l'extrem sud-oest de la comarca, a la vall del barranc de Vallclara, sobre el riu de Milans. Els seus orígens es remunten al segle XII, igual que el seu castell avui en estat ruïnós.

L’estructura urbanística de Vallclara és bàsicament la d’un poble carrer, amb cases antigues ben restaurades, façanes de pedra i portals adovellats. El carrer principal s’estén des del castell fins a la bonica església de Sant Joan Baptista, d’estil barroc. A l’interior destaca l’altar major neoclàssic restaurat. L’existència d’unes antigues muralles resta reflectida en l’anomenat carrer de la Muralla, situat a l’extrem est de la població.

D’especial interès són també el pont vell, d’origen medieval, i la casa Salvat Espasa, antiga casa residencial de la família, d’estil noucentista i que, probablement, va projectar l’arquitecte Pau Salvat Espasa.

A partir de la segona meitat del segle XVIII el poble va experimentar un notable creixement gràcies a l’expansió de la vinya. En aquest moment moltes cases van ser refetes o restaurades.