La planificació de l'activitat normativa i la posterior avaluació del grau d'execució d'aquesta planificació és un instrument fonamental de l'Administració General de l'Estat que obliga al govern espanyol a establir per endavant uns objectius clars. Permet extreure conclusions per millorar aquesta activitat i és una garantia per als ciutadans i per a tots els operadors econòmics, atès que ofereix una panoràmica de l'actuació dels poders públics que els permet anticipar-se a l'aprovació de normes, participar en la seva elaboració i planificar la seva pròpia activitat.
Per la seva importància l'any passat es va presentar, per primera vegada, una avaluació de la planificació normativa del Govern i es va aprovar el Pla Anual Normatiu per al 2022 en el primer Consell de Ministres d'aquest any.
L'informe sobre el 2021, un any condicionat per la pandèmia de Covid-19, estarà disponible en breu al Portal de Transparència. Entre les seves principals conclusions hi ha les següents:
- Dades de compliment del Pla Anual Normatiu de 2021 (PAN-21). El 94% de les 144 iniciatives previstes estan aprovades (57%) o en tramitació (37%). 26 de les 34 lleis planificades estan ja aprovades i remeses a les Corts (76%).
- Activitat normativa no planificada. A més de les normes previstes en el PA-21, el govern ha aprovat 261 normes: 1 reforma constitucional, 32 reials decrets llei de mesures urgents, 12 lleis (3 orgàniques i 9 ordinàries) i 216 reials decrets.
- Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR). S'han aprovat 31 de les 43 normes del pla, que també estan incloses en el PA-21 (72%). A més, el 2021, es van aprovar 56 altres normes que no estaven previstes al PA-21.
A més de contenir dades quantitatives, l'informe ofereix una panoràmica qualitativa de l'activitat normativa del govern que posa de manifest el procés de transformació del país. Per exemple, la modernització del mercat de treball i el teixit productiu, amb l'aprovació de lleis com la de Formació Professional, que consolida la formació dual i que alinea les expectatives i necessitats d'empresaris i joves formats, o la Llei de Ciència, Tecnologia i Innovació, que augmentarà els recursos de les activitats d' R+D +i, així com els drets i l'estabilitat dels investigadors.
Aquesta modernització ha anat de la mà d'altres lleis destinades a protegir la ciutadania i garantir un major benestar social, com la Llei d'Habitatge, que desenvolupa per primera vegada aquest dret recollit en la Constitució; la reforma laboral, que ha incrementat la contractació indefinida un 148% el mes de març o la Llei de l'Ingrés Mínim Vital, que ha permès estendre ja aquesta prestació a més d'un milió de persones.
