Taula del Gaià

La Taula del Gaià és un òrgan format per la Diputació de Tarragona, els 22 ajuntaments que conformen la conca del riu Gaià (Santa Coloma de Queralt, les Piles, Pontils, Querol, el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Bràfim, Montferri, Vilabella, Salomó, Renau, el Catllar, la Riera de Gaià, la Secuita, la Nou de Gaià, Vespella de Gaià, Rodonyà, Tarragona, Altafulla, Masllorenç i el Montmell) i els 4 consells comarcals per on transcorre el riu (Conca de Barberà, Alt Camp, Baix Penedès i Tarragonès).

El 21 de marc de 2019 van signar el primer protocol de col·laboració, que es renova el 2022 amb els objectius de:

L’itinerari de les terres del riu Gaià, des del naixement del riu fins a la desembocadura, sorgeix a iniciativa popular de la gent del territori, que veu com el riu constitueix el fil conductor i l’eix vertebrador de tot un territori d’una alta diversitat i una gran riquesa patrimonial.

Aquesta diversitat fa que es distingeixin tres unitats al llarg del recorregut del riu Gaià:

• zona de l’Alt Gaià la més accidentada i muntanyosa,
• la zona del Mig Gaià la zona de transició,
• la zona del Baix Gaià la més agrícola i plana, fins arribar a la desembocadura.

Al llarg dels anys, s’ha creat una imatge de l’itinerari que s’ha recorregut en diverses marxes populars i que en alguns trams del recorregut s’ha equipat amb passeres, passarel·les, guals i senyals, fent que en un percentatge molt elevat, el traçat del camí sigui practicable per ser recorregut a peu i parcialment amb bicicleta. Quan el camí arriba a Vila-rodona es desdobla per salvar l’embassament quan arriba al Catllar, vorejant-lo per ambdós costats. Així doncs, tenim la variant de l’esquerra (Bràfim, Vilabella i Renau) i la variant per la dreta (Vespella de Gaià, Salomó i Montferri).

En total configura un recorregut d’aproximadament 64 km, que transcorre en bona part proper al mateix curs del riu, seguint el traçat d’antics camins de ferradura, camins de carro i pistes obertes més modernament.

La conca del Gaià abraça, totalment o parcial, fins a 4 zones incloses en el Pla d’Espais Naturals Protegits de Catalunya (ENP) i integrades, alhora, en la Xarxa Natura 2000. L’eix principal del riu (i la seva vall fluvial) s’incorpora, de forma fragmentada i discontínua, en els espais Costes del Tarragonès, Riu Gaià i Sistema prelitoral Central, esdevenint-ne el principal connector biològic.

• El primer tram del traçat, de Santa Coloma a Pontils, així com el tram entre el Pont d’Armentera a Santes Creus, són els únics trams que no passen per dins de cap espai protegit dels mencionats anteriorment. De fet, dels 64 km de traçat, aquests dos trams representen aproximadament uns 9 km de recorregut.
• A partir de Pontils i fins al Pont d’Armentera el traçat s’endinsa en el Sistema Prelitoral Central. Des de Santes Creus fins pràcticament a la desembocadura del riu Gaià, seguint el curs del riu, el traçat es troba en el Riu Gaià – Albereda de Santes Creus.
• A mig curs del riu, entre els municipis de Renau i de Vespella de Gaià hi ha l’embassament del Catllar, construït a mitjans dels anys 1970, el seu entorn agroforestal, molt poc habitat, constitueix un bon exemple dels ecosistemes de la terra baixa mediterrània.
• Finalment es troba la Desembocadura del riu Gaià que a més d’espai d’interès natural protegit també és Reserva Natural de Fauna Salvatge.

Cal tenir en compte, també, la notable quantitat d’espais dins aquesta conca que compten amb acords de custòdia entre els seus propietaris (públics i privats) i associacions conservacionistes, destacant en aquest sentit el paper de l’Associació Mediambiental la Sínia, entre altres.

El  29 de juny de 2018, per acord de Junta de Govern, la Diputació de Tarragona va aprovar el Protocol de col·laboració entre la Diputació de Tarragona, els 22 ajuntaments que formen part del a conca del riu i els consells comarcals del Tarragonès, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Baix Penedès. El 21 de març de 2019 es va signar el Protocol de col·laboració amb una vigència inicial de dos anys.

El 22 ajuntaments que formen part d’aquest projecte són: Santa Coloma de Queralt, les Piles, Pontils, Querol, el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Bràfim, Montferri, Vilabella, Salomó, Renau, el Catllar, la Riera de Gaià, la Secuita, la Nou de Gaià, Vespella de Gaià, Rodonyà, Tarragona, Altafulla, Masllorenç i el Montmell.

Aquest protocol de col·laboració materialitza el projecte signat el 2019, mitjançant el qual s'han pogut realitzar estudis específics relacionats amb la diagnosi ambiental del riu. També ha permès elaborar l’avantprojecte del camí del Gaià amb els objectius de consolidar la traça i fer-la apta per ser recorreguda a peu; millorar la regulació de l’ús públic; harmonitzar la senyalització i enriquir el camí amb projectes d’identitat de l’entorn del riu Gaià.

El Camí de les Terres del riu Gaià constitueix majoritàriament un camí existent, ja consolidat, i que les actuacions proposades passen per millores i arranjaments puntuals.

Objectius

• La consolidació a curt termini de l’itinerari de les terres del riu Gaià, ja existent, en tota la seva longitud garantint una connexió de manera sostenible i saludable del territori, fent la traça apta per a ser recorreguda a peu.
• Posar en valor el territori i potenciar el sistema riu.
• Millorar la regulació de l’ús públic.
• Harmonitzar la senyalització del traçat.
• Recopilar els projectes d’identitat de l’entorn del riu Gaià per enriquir l’itinerari en una fase posterior.
• Disposar del document marc d’avanç per la redacció d’un Projecte Executiu que permeti actuar sobre els punts anteriors.

Actuacions previstes

• Desbrossades.
• Obres de pas al riu.  
• Consolidació de la plataforma del camí. La plataforma del camí, en realitat, ja està consolidada, però necessita arranjament en alguns trams. L’arranjament del camí consistirà en fer un repàs del ferm i dels talussos.
• Actuacions puntuals d’obra civil i bioenginyeria (per exemple, murs de pedra seca).
• Senyalització direccional i interpretativa – propostes tipus d’elements d’interpretació.
• Zones de regulació d’ús públic. Comprèn les diferents zones on els visitants poden aparcar i iniciar el seu recorregut per l’itinerari de les terres del riu Gaià i, en alguns casos, on també es poden informar. S’han distingit dues tipologies de zones: les zones de regulació de l’ús públic i les zones de recepció de visitants.

Propietat de la Diputació de Tarragona des de l'any 1957, tocant al Reial Monestir, hi trobem l'Albereda de Santes Creus.  Un bosc de ribera esponerós i antic, un món a part, en el qual es mesclen arbres, arbusts i lianes propis de les salzedes, les alberedes i les omedes, i d’altres plantats, com els castanyers d’Índia, els plataners o els aurons. A la mateixa vora del riu, o a les séquies que hi creuen, creixen herbes delicades associades a l’aigua.

A l’Albereda de Santes Creus conflueixen espècies de fauna especialista, associades al propi riu i als seus frondosos boscos de ribera, i també hi acudeixen, sovint a alimentar-se i abeurar-se, les espècies de la comunitat faunística que habita l’entorn agroforestal. L’ambient fresc i humit del bosc de ribera s’omple de xiuxiueigs de vertebrats terrestres que s’amaguen a la vegetació, del cant d’una gran munió d’ocells i del soroll de les granotes al saltar de la riba a l’aigua del riu o dels canals.

El nou projecte i relació amb la Taula.

Es tracta d’un punt clau del riu i l’itinerari, ja que es troba a l’extrem nord de l’EIN el Riu Gaià – Albereda de Santes Creus, entre els trams de l’Alt i el mig i baix Gaià. Constitueix un punt neuràlgic del camí que es vol potenciar. Alhora, és punt de cruïlla amb altres elements d’interès turístic i cultural com la Ruta del Cister i un punt clau en el projecte de la Taula del Gaià.

La Diputació de Tarragona ha iniciat un procés de millora de l’espai natural i de modernització dels equipaments existents, així com dels elements estructurals i propis de l’àrea de lleure. L’espai també es vol consolidar com a centre de referència principal del camí de les Terres del riu Gaià. Una reordenació important de l’ús de l’espai cap al gaudi, la salut ambiental i el foment de la comunicació i divulgació ambiental. Una transformació integral de les insfraestructures actuals.