Sergi Ricart se’n va anar, el setembre del 2011, cap a Àsia amb la idea de romandre-hi molt de temps. El motiu: seguir el riu Mekong des del seu naixement al Tibet fins a la seva desembocadura al Vietnam.
No va aconseguir arribar a les seves remotes fonts, descobertes el 1994. Tot i això, es va rescabalar dedicant-se a escalar muntanyes verges pels territoris tibetans de Kahm. Va empalmar amb el riu Mekong a la regió de Yunnan (Xina). Va enviar la seva motxilla d’alpinista a casa i es va comprar una bicicleta amb la qual va recórrer uns 3.000 quilòmetres a la vora del riu a través de Laos, Tailàndia, Cambodja i el Vietnam.
A la primavera del 2013 va tornar-hi, decidit a trobar les fonts del Mekong, i l’expedició va ser un èxit.
Sergi Ricart Ibars, pirinenc de mena, resideix a Taüll. Té 46 anys i és enginyer tècnic forestal, guia d’alta muntanya UIAGM i formador dels tècnics esportius de muntanya (ICEMP) i de l’Associació pel Coneixement de la Neu i les Allaus (ACNA). Fotògraf, realitzador, escriptor, dibuixant, alpinista i explorador. Ha completat vora 60 ascensions a pics de 5.000 i 6.000 m, de les quals unes 20 van ser primeres ascensions a pics verges i 17 en solitari, amb vora 30 vies obertes.
Es considera feliç seguint rius de punta a punta: Ganges, Mekong, Río Grande de la Magdalena, Soča o Ebre. Ha dut a terme nombrosos viatges de diversos mesos de durada pels Andes, l’Himàlaia, Pamir, el Tibet i el Sud-Est Asiàtic, sovint en bicicleta, però també sol, escalant muntanyes, o tot a la vegada. Lluny del vuitmilisme de cordes fixes i oxigen artificial, és un amant de les muntanyes sense interès aparent.
Sergi Ricart ens presentarà El riu dels set noms, que recull un any d’exploració i aventures pel riu Mekong. Les seves fonts es troben en una zona perduda de Qinghai, a l’altiplà tibetà que pertany a la Xina, envoltat per alguns cims de sis mil metres.
Temptat per la idea de dibuixar un viatge resseguint una línia natural i amb vida pròpia, va marxar tot sol a tractar de recórrer els quasi 5.000 km del riu Mekong. Sense calendaris. Sense rellotges. Volia assaborir pausadament el gust d’aquell argument líquid que connecta els gels dels alts altiplans tibetans amb el mar tebi del gran delta al Vietnam, i gronxar-se a plaer en la metamorfosi constant de la seva naturalesa i la seva humanitat. Volia explorar també allò que la paraula aventura significa, ja fos escalant cims verges i oblidats, ja fos pedalant per la porta del darrere del Sud-est Asiàtic. El camí s’intuïa apassionant, tot i que no precisament fàcil.
