Què en sabem de les paparres?
Les paparres són àcars que parasiten externament diversos mamífers, aus i rèptils (salvatges com domèstics), i també poden picar a les persones. Necessiten xuclar sang de la persona o animal per alimentar-se i completar el seu cicle biològic.
Tipus de paparres
- Rhipicephalus sanguineus és una paparra de color marró fosc que parasita els gossos. Està àmpliament distribuïda pel nostre territori i és la causant de parasitacions internes en gossos i que pot accidentalment picar a les persones. La paparra del gos apareix en els mesos de primavera i de l’estiu, i desapareix dels animals durant els mesos més calorosos i de més fred. Fora de l’ambient domèstic, és freqüent observar-la en zones de vegetació de ribera.
- Ixodes ricinus és una paparra que parasita sobretot els remugants domèstics i silvestres. És un del principals vectors de la borreliosi de Lyme.
- Dermacentor marginatur parasita sobretot els ungulats, tant domèstics com silvestres. Cada vegada més freqüent a Catalunya i és el vector d’una rickettsiosi humana causada per la Rickettsia slovaca.
On les trobem
Àmpliament distribuïdes arreu del món. Cal tenir cura perquè són molt abundants en zones boscoses i en paratges naturals.
Acostumen a estar a terra o a l’herba i generalment estan associades a la presència d’animals domèstics.
Que no se t'enganxin
Més informació:
Com prevenir les paparres
Si practiqueu senderisme, acampada, caça o altres activitats en contacte amb la natura, o viatgeu a zones endèmiques de malalties transmeses per paparres, és important que conegueu aquestes recomanacions.
Abans de sortir
- Vestiu-vos amb màniga llarga i pantalons llargs, preferiblement de color clar (d’aquesta manera serà més fàcil comprovar si teniu alguna paparra a sobre).
- Porteu botes tancades i mitjons (procurant que cobreixin la part inferior dels pantalons). Eviteu les sandàlies o sabates obertes.
- Si opteu per utilitzar un repel·lent llegiu atentament les instruccions d’ús. Eviteu el contacte directe amb mans i mucoses, i no l’apliqueu sobre ferides.
- Eviteu l’aplicació de repel·lents en infants menors de dos anys. En cas de dubte, consulteu el vostre pediatre.
- Si sortiu amb la vostra mascota, és convenient que li apliqueu un antiparasitari extern que repel·leixi les paparres. Consulteu-ho amb el vostre veterinari.
A la natura
- Sempre que sigui possible, camineu pel mig dels camins.
- Eviteu el contacte amb zones amb vegetació espessa, amb herba alta i plenes de fullaraca.
En arribar a casa
- Examineu-vos acuradament tot el cos per detectar si us ha picat alguna paparra. La dutxa és un bon moment. Si cal, utilitzeu miralls per poder veure bé totes les parts del cos.
- Examineu les mascotes i l’equipament. Les paparres poden entrar a casa enganxades a la roba i als animals, i després enganxar-se a una persona, així que també heu de revisar les mascotes i l’equipament que hagueu dut durant la jornada a l’exterior (motxilles, jaquetes, etc.).
- Reviseu amb cura les vostres mascotes, sobretot:- dins i fora de les orelles- al voltant dels ulls- el coll i el clatell- entre els dits de les extremitats- els plecs de les extremitats- al voltant de la base de la cua
- Renteu la roba i l’equip amb aigua calenta. Amb aigua freda o a temperatura mitjana no n’hi ha prou per matar les paparres.
Què fem si ens pica una paparra
Tot i que actualment hi ha descrites moltes malalties transmeses per aquests àcars, la majoria de paparres no són portadores d’organismes patògens. En cas que estiguessin infectades, si s’extreuen de manera ràpida i adequada és molt probable que la infecció no es transmeti.
Cal extreure la paparra tan aviat com es detecti per reduir la probabilitat d’infecció. És preferible que ho faci un professional sanitari.
En el cas que una paparra infectada s’adhereixi a una persona (o a un animal), necessita algunes hores per transmetre l’agent infecciós, per això és molt important treure-la tan aviat com es detecti.
Si ho heu de fer vosaltres mateixos:
- Eviteu els remeis tradicionals com l’aplicació d’oli, alcohol, petroli o calor.
- S’han de fer servir unes pinces romes i punta fina (si no en disposeu, podeu desprendre-la amb els dits utilitzant guants fins). Subjecteu-la fermament el més a prop possible de la pell i estireu suaument cap amunt, de manera contínua però sense forçar. Eviteu fer tracció o rotació.
- Procureu no aixafar-la ni trencar-la.
- Embolcalleu la paparra amb paper higiènic i llenceu-la al vàter.Eviteu gratar-vos la zona de la ferida.
Netegeu la ferida
- Netegeu-vos bé la ferida amb aigua i sabó, i apliqueu-vos un antisèptic (povidona iodada, clorhexidina, alcohol...).
- En acabar, renteu-vos bé les mans.
Cicle de Vida de les paparres
Les paparres passen per quatre estadis de maduració durant el seu cicle biològic: ou, larva, nimfa i adult. El cicle complet dura habitualment 2-3 anys, però pot ser més curt en funció de l’espècie i si les condicions ambientals són favorables. Una paparra pot desenvolupar-se completament sobre un mateix hoste o pot tenir dos o tres hostes diferents (és el més freqüent en les espècies de paparres presents a Europa).
Necessiten alimentar-se de sang d’un hoste per passar a l’estadi següent i completar el seu cicle biològic. Les fases de nimfa i adult són les etapes on les paparres poden atacar les persones i transmetre malalties.